Vergonya aliena 2: àngels i dimonis

Em causa també veritable vergonya aliena tant l’actitud de total animadversió i hostilitat dels socialistes de Roses cap a la web Roses Digital, la revista La Veu i els seus corresponents editors i responsables, que sembla que també s’esten cap a la web Forum Roses de la qual sóc un dels artífecs, com l’actitud de benevolència i paternalisme que adopten cap a altres mitjans com Guia de Roses.

Aquesta actitud infantil, ridícula, poc intel·ligent (per no utilitzar altra paraula molt més contundent i menys educada) i crec que clarament anti-democràtica, constitueix senzillament un veritable insult a la intel·ligència dels rosincs, ja que cap dirigent ni partit polític mai hauria de permetre’s l’arrogància d’imposar els seus criteris de forma tan flagrant i molt menys promoure l’hostilitat i l’antipatia cap a cap grup, pretenent manipular-nos com si fóssim nens. De fet, en certa manera aquesta actitud no dista molt de la xenofòbia, definida com a “odi i hostilitat cap als estrangers”, considerant com “estrangers” simplement aquells que no els segueixen el corrent o no pensen com ells i s’atreveixen a criticar-los.

He d’admetre que no m’hagués atrevit mai a comentar aquesta situació en termes tan contundents si no fos pels sentiments de tristesa, indignació i frustració que em van envaint cada cop amb més freqüència al veure com, a força d’insistir en aquestes actituds i fins i tot convertir-les en consignes, van calant en ells mateixos i en persones brillants i intel·ligents del seu entorn més proper fins a convertir-los en “zombies” paranoics infectats pel virus maligne de l’auto-engany.

La raó que esgrimeixen els socialistes de Roses per a justificar la seva postura d’animadversió i hostilitat cap a www.RosesDigital.com i La Veu és que són mitjans dirigits i controlats pels seus oponents polítics, que no fan més que abocar provocacions, atacs, insults, difamacions, calúmnies, mentides, desqualificacions i injúries contra ells a través de participants anònims.

I aquesta raó és simplement un auto-engany elevat a la categoria de dogma de fe, com resulta més que evident per a qualsevol persona amb criteri propi que hagi seguit l’evolució i els continguts d’aquests mitjans des d’abans de les últimes eleccions municipals. I si fa falta ampliar aquesta explicació perquè encara hi ha qui és capaç de mantenir l’auto-engany i no veure-ho així, ho faré.

Per descomptat és admissible i totalment comprensible que les crítiques no agradin, però tots sabem que en una societat democràtica qui mana mai hauria d’intentar silenciar als que el critiquen. En tot cas, esperem d’ell que almenys s’esforci per intentar dialogar, encara quan en primera instància pugui sentir-se ofès, atacat i insultat, com faria qualsevol persona intel·ligent capaç de veure més enllà dels seus propis nassos, i que pugui decidir abandonar el diàleg només davant la impossibilitat d’establir-lo després d’haver-ho intentat realment amb ganes.

Els editors i responsables d’aquests mitjans de comunicació “demonitzats” tenen les seves “manies” i de vegades actuen de formes amb les quals es pot no estar d’acord, com passa amb qualsevol persona. Però fins i tot encara que tinguessin també unes preferències polítiques clares, cosa que no resulta en absolut evident ja que tots ells publiquen continguts de tots els “colors” si els són proporcionats, hi ha tres actituds elementals que seria recomanable que un polític intel·ligent adoptés per a demostrar capacitat d’auto-crítica i confiança en si mateix i evitar caure en el ridícul i en el descrèdit, com per exemple:

  1. No pregonar als quatre vents que no dialoga en determinats mitjans que creu que solament l’ataquen, el critiquen o no li són favorables. Aquesta actitud demostra simplement superbia, arrogància i prepotència.
  2. No atacar als missatgers.
  3. Participar en el joc, en el diàleg, fins i tot obrir-los. En tot cas, si no hi ha més remei després d’haver-ho intentat amb ganes, abandonar-los amb elegància, sempre amb l’objectiu de quedar en millor posició que el contrari.

Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu

Check Also

Vols més clients pel menú dels migdies feiners del teu restaurant?

Com a tot arreu, a Roses hi ha restaurants que obren tot l’any i que …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *